1.PENSAR I CREAR MÚSICA:
IMPROVISACIÓ PER A TOTS ELS INSTRUMENTS
La LOE valora profundament la incorporació d’elements creatius en l’ensenyament musical. El professor d’aquest curs ha desenvolupat un innovador sistema pedagògic basat en el desenvolupament integral de la improvisació i la seva aplicació a qualsevol camp musical. Els objectius del curs són:
– presentar una renovadora metodologia per aprendre a improvisar amb qualsevol instrument i per desenvolupar la imaginació i la creativitat de l’alumnat.
– exposar idees i suggeriments pràctics per a la utilització de la improvisació i la creativitat en l’ensenyament i l’aprenentatge de qualsevol especialitat musical.
– desenvolupar la capacitat creadora amb l’instrument.
– desenvolupar la comprensió pràctica del llenguatge musical a través de la improvisació instrumental.
Destinataris
– alumnes de grau mitjà i superior de qualsevol instrument.
– professorat de qualsevol especialitat interessat en el tema de l’aplicació didàctica de la improvisació.
Contingut
Desenvolupament pràctic de noves metodologies de treball amb alumnat de diversos instruments i nivells, en les quals aquest pot manifestar la seva creativitat de manera lliure i controlada, d’acord amb estructures del sistema tonal, pentatònic i modal.
El llenguatge musical: pensar i crear música. La improvisació com a creació i interpretació simultànies.
a. L’harmonia i la improvisació: estructures harmòniques formant frases de 4, 8, 12 i 16 compassos. Coneixements harmònics al servei de la creativitat: tipus de cadències. Desenvolupament mitjançant inversions. Dominants secundàries, grau napolità. Pràctiques amb qualsevol nivell i instrument.
b. El ritme i la improvisació: anàlisi i descripció d’una estructura rítmica. Estructures rítmiques d’acompanyament i de solista. Estructures rítmiques de diferents estils i èpoques. Pràctiques amb qualsevol nivell i instrument.
c. Improvisació amb estructures melòdiques: Anàlisi de frases model de diferents tipus. Subdivisió interna de la frase. Procés pregunta-resposta. Adaptació de motius melòdics per construir frases. Pentatònic. Escales modals. Altres tipus d’escales. Pràctiques amb qualsevol nivell i instrument.
d. La forma musical i la improvisació. Recerca sonora. Creativitat sobre el timbre, la intensitat, la forma... Improvisació en solo i en grup instrumental o vocal.
e. Perfomance final
Curs impartit per: Emilio Molina, catedràtic de repentització, transposició instrumental i acompanyament del Reial Conservatori Superior de Música de Madrid; professor d’improvisació al piano de l’Escola Superior de Música Reina Sofía; professor d’improvisació de l’Escola Superior de Música de Catalunya. Compta amb estudis superiors de piano, violí, composició, direcció d’orquestra, direcció de cors, pedagogia musical, música de cambra i acompanyament. Premi de fi de carrera. Entre els seus mestres destaquen C. Bernaola, T. Marco, L. de Pau, C. Halfter, E. Jordá, P. Juseau, Quatrocchi, León Ara i S. Celebidache. Llicenciat en Filosofia i Lletres. Compositor; premis als concursos Ciudad de Granada, Manuel Valcárcel de Santander; Luis Coleman, i José Miguel Ruiz Morales de Santiago de Compostel•la. Premiat també al concurs Manuel Palau, de direcció d’orquestra, a València. Ha enregistrat les seves obres als estudis de Ràdio Nacional d’Espanya, Ràdio 2. Estrenes a Espanya (teatre Real de Madrid, Cursos d’estiu de Santiago de Compostel•la, Festival de Música Contemporània d’Alacant...) i Amèrica (Argentina, Perú, Mèxic...). Concertista especialitzat en el concert d’improvisació al piano. Pedagog. Pioner en la introducció i el desenvolupament de la improvisació dins de la didàctica musical dels conservatoris espanyols, ha realitzat una intensa tasca d’investigació sobre la improvisació i el desenvolupament de la creativitat aplicada a la metodologia de l’ensenyament de les diferents especialitats musicals. Creador de l’Institut d’Educació Musical que du el seu nom, i promotor dels Cursos d’Estiu d’Improvisació i Pedagogia Musical de Toledo, Càceres i Salamanca, centrats en la improvisació com a sistema pedagògic. Publicacions: Bajo cifrado, (UME, 1984); Bajo cifrado barroco, (Real Musical, 1985), El acompañamiento de la melodía (RM, 1988), Tratado de improvisación al piano, 3 vol. (RM, 1990, 1994 i 2001); Improvisación y acompañamiento, 3 vol. (RM, 1994-95), Lenguage musical, 10 vol. (Enclave Creativa, 2004-2007); Piano complementario, 4 vol. (RM, 1995); Armonía, 2 vol. (col•laboració amb I. Cabello i D. Roca) (RM, 2000). Música. Educació artística a primària. 6 vol. Més informació a www.iem2.com i www.enclavecreativa.com.
Diversos articles sobre improvisació i les seves aplicacions pedagògiques a Música i Educación, Eufonía i altres. És convidat a impartir cursos d’improvisació al Piano i d’improvisació aplicada a l’ensenyament musical per a conservatoris, departaments culturals de les comunitats autònomes i institucions musicals espanyoles, Acadèmia Sibelius de Finlàndia, SIEM d’Itàlia, Conservatori Superior de Brussel•les, Conservatori Nacional de Mèxic DF, Universitat Veracruzana i Universitat de Nuevo León a Mèxic. Bibliografia: Músicos españoles de todos los tiempos. Editorial Tres, Madrid, 1984. Tomás Marco: “Historia de la música española”, vol. 6. Siglo XX. Gran Enciclopedia de la Región de Murcia.
*Curs limitat a 15 places, per estricte ordre d' arribada
2.CURS DE DIRECCIÓ CORAL
Dirigit a totes les persones que s’inicien en el camp de la direcció coral, amb poca o nul•la experiència directorial (estudiants de magisteri musical i/o de conservatoris de música, mestres/professorat de primària o de secundària, monitors/res de cant, caps de corda, assistents de direcció…).
Treball de: tècnica gestual, pedagogia de l’assaig, pràctica directorial aplicada al repertori del curs, el so coral i l’educació vocal, el perfil del/de la director/ra.
Programa general
1. Tècnica gestual i directorial
2. Repertori coral (segons el nivell de l’alumnat)
3. Perfil del director o de la directora (gestió, programació, tècnica vocal…)
4. Pràctiques de direcció coral i/o instrumental
Curs impartit per: Joan Company, director-fundador de la Coral Universitat de les Illes Balears, i director artístic dels Cors de l’Orquestra Simfònica de Galícia.
3.BALLEM AMB LES CANÇONS
Curs del moviment corporal a la música. Dirigit a educadors de nins i nines d’edats compreses entre els 3 i 12 anys. Impartit sota dos enfocaments diferents: el destinat als mateixos assistents i l’aplicat al seu alumnat (amb eines i exercicis útils per impartir les seves classes).
Una de les jornades és una classe pràctica amb nins i nines de diverses edats (es convidarà els assistents a dur-hi infants del seu entorn).
La finalitat d’aquest curs és dotar d’un gran nombre d’eines, jocs i exercicis amb els quals el professorat pugui treballar amb el seu alumnat la música i el moviment d’una manera molt més atractiva.
Introducció
El nostre curs es divideix en dues parts: l’explicació per als nostres alumnes, i les eines i els exercicis que els donarem per treballar amb els infants. El curs tindrà el suport d’exemples pràctics audiovisuals. S’hi lliurarà material divers amb recursos pràctics per facilitar-los el treball amb l’alumnat. Hem creat un curs molt dinàmic en el qual col•laboraran de manera molt activa tots els assistents.
Desenvolupament del curs
Dilluns
Presentació. Explicació dels punts a seguir. Objectius a complir. Treballs a desenvolupar i activitats.
Preparació dels nins i nines abans de començar a actuar.
Col•locació corporal (en aquest punt explicarem la importància d’estar ben col•locat/ada físicament per poder-hi estar també mentalment). Explicació de les cordes vocals (joc de les cordes), quantes en tenim, per què quedam afònics, i la importància de la impostació de la veu. Així podrem començar la nostra gimnàstica vocal amb la respiració.
Respiració. Farem tot un treball de respiració amb jocs simples i divertits en què els infants entendran la importància de respirar amb el diafragma. Per a aquests jocs, es comptarà amb globus, paper, llibre damunt la panxa... Un cop acabada l’explicació i les activitats passarem al punt següent.
Vocalització. Explicarem com és d’important vocalitzar correctament; l’escalfament de la veu com a gimnàstica imprescindible abans de començar a cantar. Començarem explicant la gimnàstica de la cara cercant-hi els pòmuls, la barbeta... Un cop acabat aquest exercici començarem la vocalització amb lletres (s’explicaran els problemes més corrents dels infants a l’hora de pronunciar, i seguirem amb el següent exercici de vocalització:
1. Llengua
2. Bo
3. Bru
4. M
5. S
6. L
7. R
8. Xas
Cada punt anirà acompanyat d’un joc en què de manera divertida els infants aniran escalfant la veu.
Per finalitzar, el joc de moure el diafragma; així l’alumnat comprovarà al seu propi cos si canta bé (de diafragma) o si canta incorrectament (de gola)*.
(* ensenyarem al professorat la importància del gest i la direcció del grup i li oferirem diverses eines perquè amb un simple gest la classe li correspongui)
Presentació de les cançons que treballarem durant el curs.
Dimarts
Petit record actiu del que s’ha tractat el dia anterior. Treball amb diverses cançons, vocalment i corporal, veient la importància de seguir diversos punts clau.
1. Com entendrem la cançó i la memoritzarem de manera comprensiva.
2. Exposarem l’argument de la cançó amb una presentació d’aquest, el seu desenvolupament i el final de la història. Tindrem un petit debat en què incitarem els infants a intervenir-hi i així provocarem les preguntes o la seva impressió sobre aquest argument (per exemple: què és el que més t’agrada d’aquesta cançó; amb quin personatge et sents més identificat: en canviaries el final, per què).
Important: tot aquest treball es fa abans d’haver entonat la cançó.
3. A continuació començarem el treball real de memoritzar, paraula per paraula, la cançó mitjançant la prosòdia, insistint en la importància del fraseig, les paraules clau de la frase i l’accent.
Jocs i eines per fer-ho de manera amena i divertida. Un cop aconseguit aquest objectiu passarem a l’entonació de la peça. Sempre per frases, després per estrofes, i acabant amb la cançó sencera. Analitzarem la cançó i ens fixarem en detalls com que hi hagi preguntes i respostes, el to de la cançó (alegre o trist), si és to major o menor...
4. Moviment com a mitjà d’expressió. Abans de començar el moviment a la cançó que hem treballat farem un parèntesi per explicar diversos jocs rítmics amb moviments per explicar a l’alumnat la importància que té el ritme amb els passos i el moviment a l’hora de ballar. En aquest punt, amb instruments de percussió, comprovarem i ballarem diversos ritmes. També comprovarem com per l’accent de la rítmica el nostre cos acompanyarà a l’hora de ballar. Farem l’exercici d’unir figures rítmiques, moviments que hi quadrin. Exemple: el joc de som-som.
5. Començarem a muntar la coreografia. Veurem que es poden fer coreografies grupals (que inclouran tot el grup) i també coreografies en què, dividits per grups, es poden conjugar per a la major espectacularitat en la interpretació. Un altre dels exercicis serà distribuir papers principals a manera de musical i explicar a l’alumnat aquest gènere.
Dimecres
A primera hora de la classe decidirem la cançó que ensenyarem al grup d’infants que vingui, les eines que emprarem, els objectius a assolir, i qui vulgui hi participarà per ensenyar cadascun dels coneixements adquirits els dies anteriors. Classe pràctica amb infants.
Dijous
Conclusions i consultes de la classe pràctica amb infants realitzada el dia anterior.
Seguirem amb l’expressió d’emocions, a través del moviment que ens transmeten les músiques que escotarem. Amb instruments de percussió trobarem els punts forts i febles de la cançó i més endavant els representarem amb moviment. Farem cançons pràctiques; unes seran per a la psicomotricitat i, les altres, per ensenyar passos bàsics en músiques d’obres conegudes (exemple: un vals, un txa-txa-txa..) amb la consegüent explicació i cridant l’atenció de l’alumnat sobre la importància dels compassos als balls. Un dels punts importants serà el de l’ESCOLTA ACTIVA dels infants. Debatrem els principals problemes amb què ens trobam a l’hora de transmetre i que l’alumnat rebi la informació, i com amb recursos musicals captarem i centrarem més els nostres alumnes.
Divendres
Noves tendències i moviments moderns. Ens centrarem en un d’aquests, que ens sembla molt interessant, el rap. Sorgeix com a manera d’expressió entre la joventut. Amb lletra i rítmica (moltes vegades bastant complicada) expressa sentiments, reivindicacions, queixes o temes rellevants. D’una manera sana i productiva, ja que són els/les joves els mateixos compositors de la peça, aprenen, gairebé sense adonar-se’n, la rítmica, la mètrica d’una peça, així com rimes i expansió del llenguatge. Hi afegirem passos bàsics del hip hop, estil que sol acompanyar el rap. Veurem l’estructura a seguir per fer un rap. Exercici: crear-ne un entre tota la classe. Per finalitzar el curs proposarem exercicis que podran fer amb els seu alumnat utilitzant totes les eines que hem conegut durant la setmana.
Curs impartit per Mercedes Ruiz de Peralta, professora de música i piano, directora de l’escola DOSPUNTDOS.
* Curs amb limit de places, per estricte ordre d'arribada.
4.INTRODUCCIÓ A LA MUSICOTERÀPIA
Objectius
– afavorir la presa de consciència, el coneixement de si mateix, dels altres i de l’entorn.
– desenvolupar l’expressivitat, les capacitats comunicatives i la creativitat.
– afavorir i potenciar la comunicació interpersonal, la relació amb els altres.
– facilitar la integració en un grup i potenciar les habilitats socials.
– desenvolupar la capacitat d’atenció, de memòria i d’autocontrol.
– desenvolupar la percepció i la discriminació en àrees sensoriomotrius.
– treballar objectius específics que vagin sorgint al llarg del procés musicoterapeuta.
Elements que defineixen la musicoteràpia
Objectius de la musicoteràpia
Formes d’utilitzar la música en teràpia
Instruments en musicoteràpia
Classificació dels instruments: corporals, naturals quotidians, creats
Musicals: orientacions metodològiques
Improvisació clínica: mètode nordoff-robbins
Discografia recomanada
Bibliografia recomanada
5.Arranjaments vocals i instrumentals per a la classe col•lectiva per a un grup heterogeni
Impartit per Joaquim Domènech Martí, professor de música d’educació secundària i de les assignatures següents al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears: harmonització i arranjaments/composició aplicada (Departament de Pedagogia Musical).
Objectius
1. Desenvolupar les habilitats creatives amb els elements dels diferents estils i gèneres musicals: clàssic, tradicional, urbà, contemporani…
2. Utilitzar els coneixements harmònics per crear diverses harmonies per a temes.
3. Saber fer arranjaments dirigits a agrupacions pròpies de l’aula de música, adaptats al nivell concret dels intèrprets.
4. Saber adaptar arranjaments ja establerts a d’altres models (d’una melodia arranjada per a cor, fer-ne un acompanyament pianístic basant-se en la mateixa harmonia).
Continguts
• Harmonia: recursos harmònics incidint en l’harmonia de la música popular del segle XX. Les diverses harmonitzacions per a una mateixa melodia.
• Harmonia modal: harmonització i arranjament de melodies modals, preferentment la cançó tradicional.
• Ritme: diferents recursos rítmics per elaborar un arranjament.
• Música vocal: coneixement de la veu com a recurs didàctic i possibles arranjaments.
• Instrumentació: coneixement dels diferents instruments propis de l’aula, les seves possibilitats individuals i dins les agrupacions (instrumental Orff).
Metodologia
Durant les sessions s’intentarà que l’alumnat pugui connectar els coneixements previs amb la següent proposta d’activitats:
– cercar diferents harmonies adients a melodies establertes, o de creació pròpia.
– emprar diferents recursos harmònics i rítmics per arranjar una melodia i aconseguir donar-li el caràcter i l’estil desitjat.
– analitzar i/o fer arranjaments corals per a una, dues, tres, quatre veus, iguals o mixtes, per a diferents nivells educatius.
– analitzar i/o fer arranjaments per a piano d’acompanyaments de melodies.
– analitzar i/o fer arranjaments per a diferents tipus de conjunts instrumentals escolars.
– escolta i anàlisi de treballs realitzats.
Curs impartit per Natalia Garrido Rosa. Natural de Madrid, obté el seu títol de Musicoteràpia per la Universitat Autònoma de Madrid. Així mateix és llicenciada en Psicologia i té el títol professional de clarinet.
* Curs limitat a 15 places, per estricte ordre d'arribada.
5.Arranjaments vocals i instrumentals per a la classe col•lectiva per a un grup heterogeni
Objectius
1. Desenvolupar les habilitats creatives amb els elements dels diferents estils i gèneres musicals: clàssic, tradicional, urbà, contemporani…
2. Utilitzar els coneixements harmònics per crear diverses harmonies per a temes.
3. Saber fer arranjaments dirigits a agrupacions pròpies de l’aula de música, adaptats al nivell concret dels intèrprets.
4. Saber adaptar arranjaments ja establerts a d’altres models (d’una melodia arranjada per a cor, fer-ne un acompanyament pianístic basant-se en la mateixa harmonia).
Continguts
• Harmonia: recursos harmònics incidint en l’harmonia de la música popular del segle XX. Les diverses harmonitzacions per a una mateixa melodia.
• Harmonia modal: harmonització i arranjament de melodies modals, preferentment la cançó tradicional.
• Ritme: diferents recursos rítmics per elaborar un arranjament.
• Música vocal: coneixement de la veu com a recurs didàctic i possibles arranjaments.
• Instrumentació: coneixement dels diferents instruments propis de l’aula, les seves possibilitats individuals i dins les agrupacions (instrumental Orff).
Metodologia
Durant les sessions s’intentarà que l’alumnat pugui connectar els coneixements previs amb la següent proposta d’activitats:
– cercar diferents harmonies adients a melodies establertes, o de creació pròpia.
– emprar diferents recursos harmònics i rítmics per arranjar una melodia i aconseguir donar-li el caràcter i l’estil desitjat.
– analitzar i/o fer arranjaments corals per a una, dues, tres, quatre veus, iguals o mixtes, per a diferents nivells educatius.
– analitzar i/o fer arranjaments per a piano d’acompanyaments de melodies.
– analitzar i/o fer arranjaments per a diferents tipus de conjunts instrumentals escolars.
– escolta i anàlisi de treballs realitzats.
Curs impartit per: Joaquim Domènech Martí, professor de música d’educació secundària i de les assignatures següents al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears: harmonització i arranjaments/composició aplicada (Departament de Pedagogia Musical)
*Curs limitat a 10 places, per estricte ordre d' arribada
6.DESENVOLUPAMENT DE COMPETÈNCIES I HABILITATS EMOCIONALS AL PROFESSORAT DE MÚSICA I PROPOSTES PER FOMENTAR-LES A L’ALUMNAT
Cada vegada s’observa com l’educació emocional és més necessària en la formació de les persones, atès que la societat actual pateix un increment significatiu de problemes de caire emocional (com per exemple, l’ansietat). Per això, cal fer el nostre alumnat hàbil en el món social i emocional: millorar la seva capacitat per comprendre’s a si mateixos per poder entendre els altres, prevenir els efectes nocius dels sentiments negatius, millorar la capacitat de comunicar-se i saber escoltar.
Però, per poder fer-ho, és necessari que, prèviament, nosaltres aprenguem a fer un bon ús d’aquestes competències i habilitats. Per aquest motiu aquest curs es destinarà a afavorir la presència d’habilitats socioemocionals en el professorat. És important saber comunicar-se de manera eficaç amb l’alumnat, els nostres companys i companyes, i també amb les famílies. Igualment, hem de tenir en compte la influència de les emocions en la nostra manera de pensar i de fer les coses, i hem d’aprendre a posar nom i a manejar les emocions de caire negatiu.
Una de les característiques personals que l’alumnat valora de forma més destacada en diverses investigacions és que el professorat tingui un sentit de l’humor positiu. Se sap que millora el clima de l’aula i afavoreix l’aprenentatge, per la qual cosa es treballarà sobre els següents aspectes:
1. Les emocions. Identificar els estats emocionals i observar com afecten el nostre pensament i la nostra conducta. Aprendre a manejar-les de forma eficaç.
2. Les habilitats socials. Com parlar per ser escoltats i com escoltar perquè ens parlin: la comunicació verbal. La comunicació no verbal i els elements paralingüístics. L’assertivitat i l’empatia.
3. L’autoestima.
4. Afrontament optimista de l’ansietat i l’estrès. El sentit de l’humor positiu.
5. Proposta d’activitats per treballar a l’aula de música amb l’alumnat.
Curs impartit per: Glòria Grases Colom. Psicòloga infantil i juvenil al Centre de Neurologia i Psicologia Clonus i professora associada a la UIB des de l’any 2002. La seva activitat docent i investigadora es desenvolupa a l’àrea de la psicologia de l’educació.
7. CURS DE DIRECCIÓ CORAL
Dirigit a les persones que l’any passat feren el curs de direcció (iniciació) o a les que ja tenen una certa experiència directorial i volen millorar la seva formació (directors de: corals infantils, juvenils o d’adults; professors de conjunt coral, mestres/professorat de primària o de secundària).
Treball de: tècnica gestual, pedagogia de l’assaig, pràctica directorial sobre repertori/obres que també pot proposar l’alumnat (partitures del seu cor o que vol estudiar de cara a un futur immediat; en aquest cas ha d’enviar els originals a la secretaria del curs), el so coral i l’educació vocal, la formació musical del director o de la directora, el repertori coral (tipologies i graus de dificultat) i la gestió coral: artística i administrativa.
Per a les pràctiques directorials, enguany comptarem amb la col•laboració d’un conjunt instrumental d’alumnes del Conservatori Municipal Elemental de Música de Palma.
Programa general
1. Tècnica gestual i directorial
2. Repertori coral (segons el nivell de l’alumnat)
3. Perfil del director o de la directora (gestió, programació, tècnica vocal…)
4. Pràctiques de direcció coral i/o instrumental
Curs impartit per: Joan Company, director-fundador de la Coral Universitat de les Illes Balears, i director artístic dels Cors de l’Orquestra Simfònica de Galícia.
8.BODYPERCUSSION
EL SONS DEL COS
1. Introducció.
2. Els sons del cos i la seva evolució: des dels ritmes tribals fins als especialistes contemporanis.
3. Literatura contemporània del Body Music: estudis fàcils, obres d’autors contemporanis i vídeos dels diferents artistes.
4. Les possibilitats sonores del cos.
5. Adaptació al cos dels diferents patrons o palos rítmics de les cultures més influents.
6. Creativitat i improvisació.
7. Assaigs diaris sobre peces escrites per a percussió corporal, que seran interpretades per l’alumnat el darrer dia del curs a manera de concert.
Curs impartit per:Armando Lorente. Llicenciat en percussió pel Conservatori Superior de Música de Madrid, on obté el Primer Premi "Final de Carrera".Professor titular del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears (1996-99), i de "Música Creativa" de Madrid. Professor convidat a la JONDE (1999) i en els cursos d’estiu de Xixona (1986-92), Santanyí (1991-93), Javea (1993), Universidad Autonoma de Madrid (1996-97), Senyang i Beiging, Xina (1999). Percussionista de l’orquestra de Radio Televisión Española (1987-88).
9.ACOSTAM LA MÚSICA TRADICIONAL I LA CULTURA POPULAR A LES AULES.
Acostarem d’una manera engrescadora la música tradicional de les illes balears a les aules, amb audiovisuals, conferències, eines educatives, i concerts. Coneixerem els instruments més tradicionals de les illes balears, la música, els músics, tonades, glosat, ball.
Es un deure del món educatiu, el coneixement i l’ensenyament de la cultura del nostre país a les aules.
Curs impartit per: Germans Martorell, amb col•laboracions especials.
Els "Germans Martorell", Pere Joan i Manel, ja de ben petits participaven ballant a les ballades populars dels pobles de Mallorca.
Son instrumentistes de diversos instruments tradicionals:
Pere Joan : Xeremies, Cornamuses, xeremia midi, flabiols i tamborino, flautes i percussions ètniques i tradicionals.
Manel : Guitarres, guitarró, mandola ,llaüt, arxillaüt i viola de rodes.
10.NOUS LLENGUATGES D’EXPRESSIÓ: LA PERCUSSIÓ
Introducció. Sinopsi
La percussió com a vehicle d’expressió actua d’una manera natural entre tots nosaltres al llarg d’un dia qualsevol.
La veu, els elements quotidians que ens envolten, el cos humà... són veritables instruments comunicatius aliens a ser tractats, escoltats. Si som capaços de processar, escoltar-los i obrir la nostra capacitat perceptiva podem desenvolupar la interpretació i la creació com a tasques educadores del nostre creixement personal i artístic.
La tolerància, com a eix vital a la nostra societat, interactua d’una manera decisiva a l’hora d’escoltar i ens ajuda a acceptar allò a què prestam atenció, que cream i interpretam.
El pols, present des de la concepció de l’ésser humà, canalitza les nostres actuacions diàries i deriva en un ritme vital. Comprendre aquests paràmetres i treballar-hi és part fonamental en aquesta proposta.
Pau Ballester proposa un taller on la comunicació com a mitjà expressiu uneix la innovació de nous mitjans amb l’escena i el concepte de ritme i improvisació com a vehicle d’expressió.
Aprendre a escoltar, a sensibilitzar la nostra percepció auditiva és una tasca fonamental en el desenvolupament de l’educació musical, ja que aquesta es basa en la utilització del nostre instrument principal per al seu desenvolupament.
L’oïda
El taller és participatiu i finalitza amb un concert a càrrec dels alumnes.
Objectius
– Comprensió del terme art/vida.
– Aprendre a escoltar:
Qualsevol element (objecte) = qualsevol so.
– Comprensió i desenvolupament del pols i del ritme.
– Desenvolupar la capacitat auditiva: el silenci.
– Iniciació bàsica (tècnica) a la percussió com a element constitutiu de la creació.
– Introducció a les grafies musicals.
– Desenvolupament de la capacitat auditiva i rítmica.
– Treballar i comprendre la improvisació com a element creatiu propi.
– Perdre la por a l’actuació escènica.
– Augmentar la sensibilitat de percepció i la seva comprensió.
– Concebre la tolerància com a premissa a l’hora de l’escolta.
– Rebre la informació sense cap tipus de prejudici.
– Conèixer i apropar-se a la música del s. XX/XXI i els seus nous llenguatges.
– Treballar en grup: ensemble.
– Concebre la creació com a investigació i creixement personal.
– Tres estats de creació-interpretació:
estructura
aleatorietat
atzar
– Estimular i incentivar la creació individual i col•lectiva.
– Música experimental: el procés creatiu com a resultat.
– Interpretació en públic.
Adreçat a:
– Professors i estudiants de música.
– Estudiants universitaris.
– Qualsevol persona relacionada o amb inquietuds en les arts escèniques.
– Persones que mostrin interès i capacitat per desenvolupar un futur professional dins el món de la cultura general o, específicament, en el camp de la música que vulguin adquirir nous coneixements.
Continguts
– Introducció.
– Contacte sonor. Prestar atenció.
– El cos humà com a instrument.
– El pols i el ritme.
– El silenci.
– Tècniques bàsiques de la percussió: les mans i les baquetes.
– La ment i el cos: interacció instintiva.
– Percussió matèrica: elements quotidians.
– Creació sonora. Improvisació.
– La música experimental.
– Codis musicals d’interpretació.
– Elements naturals: aigua/aire/terra/foc.
– La veu: percussió vocal, recitat, improvisació poètica, performance radiofònic.
– Audició i visualització.
– Recerca i creació sonora.
– Enregistrament i visualització.
– Debat.
– Creació performance final.
Curs impartit per: D. Pau Ballester és professor de percussió del Conservatori de València. Des de 1996 es President del Percussive Arts Society Spain Chapter.Escolta, creació i performance sonor.
11.ESTRATÈGIES DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES A L’AULA
Aquest curs té com a finalitat principal aprofundir en els diferents mètodes per al control i la gestió de l’aula, entenent com a tals les estratègies que el professorat té a la seva mà per poder aconseguir situacions d’aprenentatge tan idònies com sigui possible.
Amb aquesta intenció el curs s’ha organitzat des d’una perspectiva eminentment pràctica, sense que això signifiqui l’absència d’un marc conceptual, prioritzant l’anàlisi de casos i la posada en comú de possibles formes d’actuació.
Programa
1. El control i la gestió de l’aula
. Què entenem per disciplina
. Aspectes de la disciplina escolar
2. La relació professorat-alumnat
. Variables a tenir en compte
. Interacció professorat-alumnat
. Com millorar la comunicació amb el nostre alumnat
3. Prevenció davant dels problemes de control de l’aula
. Com fomentar la motivació a l’aula
. Millora dels processos d’ensenyament-aprenentatge
4. Intervenció davant els problemes de control de l’aula
. Modificació de conducta
. Intervenció en equip
. Anàlisi de casos
. Planificació i solució de problemes
Metodologia
Tal com s’ha indicat, aquest curs es basarà sobretot en una perspectiva pràctica, en la qual els/les assistents seran part implicada. Per això, s’utilitzaran: anàlisi detallada de casos concrets, tècniques de treball grupal, exposició de propostes d’actuació, etc.
Curs impartit per: Rosabel Rodríguez Rodríguez. Dra. de la Universitat de les Illes Balears.
12. LA CANÇÓ: UN TRESOR D'ON EXTREURE INTEL·LIGÈNCIA, CREATIVITAT I BELLESA.
OBJECTIUS:
-Conèixer diferents possibilitats de treballar amb una cançó.
-Assumir la cançó com un RECURS fàcil per accedir a molts altres aprenentatges (l’oïda, el ritme, la interiorització mental, les proporcions...)
-Inventar i crear melodies a partir de diferents elements.
-Retrobar en la cançó un plaer col•lectiu per al qual tots, per naturalesa, hi estam especialment predisposats.
-Jugar al màxim amb tots els ingredients que una cançó ofereix (una melodia, un ritme, una pulsació, un joc de paraules rimades, una intensitat, una durada, una alçada, i, cantada
o no per nosaltres, unes possibilitats tímbriques ben diferents; una possible harmonia si l’acompanyem i, segurament, una vivència i/o una història), per tal de posar-los al servei d’una nova manera de fer música.
Curs impartit per: Dª. Antònia Coll i Rubí és mestra d'Eduació Infantil i té el títol professional de piano. Titulacions de l’Escola de pedagogia Musical, mètode Ireneu Segarra, per a infantil, primària i Escola de Música.
S'han sol.lictat els crèdits de formació del professorat i els crèdits de lliure configuració de la UIB.
|
RSS 